Lesions condrals del genoll
Les lesions del cartílag articular del genoll segueixen representant en el moment actual un autèntic repte terapèutic. La seva complexa ultraestructura composada fonamentalment per un entramat de fibres col·làgenes, proteoglicans i cèl·lules denominades condròcits, li proporcionen una excepcional capacitat d’amortiguació i absorció d’impactes. A la següent imatge s’observa l’aspecte microscòpic del cartílag sa.
Cartíleg 1
Una de les peculiaritats d’aquest teixit és que està mancat d’innervació i de vascularització. La falta de vascularització dificulta enormement el potencial de cicatrització quan s’ha produït una lesió. No obstant, la clau en el tractament d’aquestes lesions serà aconseguir un teixit de cicatrització que sigui el més semblant possible al cartílag original. Habitualment, el teixit de cicatrització que s’obté després d’aplicar la majoria de tractaments s’anomena fibrocartílag, que tot i que s’assembla al cartílag hialí original, no presenta les mateixes propietats mecàniques.
Opcions terapèutiques actuals de les lesions de cartílag
Actualment existeixen múltiples tècniques descrits pel tractament de les lesions condrals. Cada una d’elles té avantatges i també inconvenients. Així doncs, el fet d’elegir una o altra dependrà de múltiples factors com la mida de la lesió, la localització (zona de càrrega o no) i l’edat del pacient tenint present el seu grau de demanda funcional.
Entre les opcions terapèutiques més freqüents podem trobar la osteosíntesi en el cas de les lesions osteocondrales inestables, les tècniques d’estimulació medul·lar associades o no a tècniques de recobriment de la lesió, la mosaicoplastia i els cultius cel·lulars de condròcits associats o no a una malla de suport.
1. OSTEOSÍNTESI
En ocasions, existeix un fragment d’os i cartílag desprès dintre l’articulació del genoll que pot comportar-se com un cos lliure i provocar bloquejos o crear lesions cartilaginoses addicionals. Això pot succeir en ocasions com a conseqüència d’un traumatisme o bé en algunes malalties que afecten el cartílag com pot ser la osteocondritis dissecant.
En aquests casos la cirurgia artroscòpica permet la preparació del defecte ossi d’on s’ha desprès el fragment, la recol·locació del mateix a la seva posició d’origen i la posterior fixació utilitzant diversos implants disponibles.
Recolocació fragment
Fixació del fragment
2. TÈCNIQUES D’ESTIMULACIÓ MEDUL.LAR: MICROFRACTURES I NANOFRACTURES
L’objectiu principal d’aquestes tècniques és mobilitzar cèl·lules mare que es localitzen en el denominat os subcondral, es a dir, l’os que es localitza justament exposat a la lesió degut a l’absència de cartílag. Aquestes cèl.lules considerades com a pluripotenciales poden diferenciar-se cap a cèl.lules cartilaginoses i col·laborar en la formació del teixit de cicatrització condral denominat “fibrocartílag”. La tècnica més habitualment utilitzada per aquets objectiu són les microfracturas i més recentment les nanofractures. La diferencia entre elles radica fonamentalment en el diàmetre i la profunditat a la que realitzen la perforació de l’os subcondral per aconseguir mobilitzar cèl.lules pluripotenciales del moll de l’os.
Microfractures
Algunes opcions terapèutiques més recents de recobriment de la lesió després de la realització de les micro o nanofractures han presentat resultats esperançadors pel que fa referència a l’estructura microscòpica del nou cartílag. Un dels productes que pot utilitzar-se és el quitosà. La seva aplicació es realitza habitualment després d’una adequada preparació del llit de la úlcera cartilaginosa i de la realització de les micro o nanofractures
Identificació lesió
Preparació de la lesió
Microfractures
Colocació gel-quitosano
3. CULTIUS CEL.LULARS I CÈL.LULES MESENQUIMALS
Els cultius cel·lulars s’han estat utilitzant aquests últims anys pel tractament de les lesions condrals. Habitualment el procediment requereix de dues intervencions quirúrgiques. A la primera, s’obté una biòpsia de cartílag que s’extreu del genoll que presenta la lesió cartilaginosa. Aquesta mostra passa a ser processada i cultivada en medis enriquits per aconseguir a multiplicació de les cèl.lules. Després d’un període variable de setmanes, les cèl.lules poden col·locar-se a la lesió cartilaginosa a través d’una segona intervenció quirúrgica. És la denominada tècnica ACI (autologous chondrocyte implantation). En els casos en que s’utilitza una matriu porosa per col.locar-la al llit de la lesió condral impregnada amb condròcits del pacient passa a denominar-se MACI (matrix autologous chondrocyte implantation).
En el cas de les cèl.lules mesenquimals, es poden obtenir a través d’una punció-aspirat de moll d’os sovint de la cresta ilíaca del pacient. Són cèl.lules amb un gran potencial de diferenciació i es pretén la seva maduració cap a condròcits.
Malgrat que histològicament el teixit de cicatrització obtingut s’assembla al cartílag original a efectes de resultats funcionals, fins el moment no s’han trobat diferències significatives entre la majoria d’aquests tractaments.